RESUM DEL LLIBRE: L'aventura d'escoltar contes tradicionals i literatura infantil (Ana Pelegrin)

Introducció:

Ana Pelegrín, en el seu llibre L'aventura d'escoltar contes tradicionals i literatura infantil, ens fa una aproximació més cap al món de les publicacions infantils. Els contes han estat narrats des de temps immemoriablels amb el propòsit de formar i informar al grup social. Molts narradors d'arreu del món, al peu d'una foguera o l'ombra d'un arbre han comptat històries similars: el mateix conte que seguirà comptant mentre existeixi la humanitat.

Què és el conte?

Podem definir el conte com un relat breu, oral o escrit, de fets reals o imaginaris, de caràcter senzill amb l'objectiu d'entretenir i de fer despertar unes emocions als seus lectors. El conte és una de les formes més antigues de la literatura popular de transmissió oral. Es poden diferenciar dos tipus de conte: el tradicional i el literari. El primer és de caràcter popular i anònim, amb un llenguatge col.loquial, de transmissió oral o escrita com és el cas dels contes infantils. El conte literari és de transmissió escrita i té un caràcter més elaborat i culte, propi d'un llenguatge literari i normalment sol estar escrit per un autor / a reconegut entre el món de la literatura. En ambdós casos, apareix la narració i / o el diàleg.

Explicar contes va més enllà que el simple fet de narrar, és apropar, ajudar a desxifrar, estimular, obrir, deixar la clau per a l'exploració de l’habitació tancada. En èpoques passades, el lector era distingit entre un públic majoritàriament il·letrat per la seva capacitat de desxifrar textos. Avui en dia, l'intèrpret és l'intermediari entre el llibre i els nens que escolten, en les primeres edats, l'adult fa la funció de model per afavorir l'entonació, la memòria, la imaginació sensorial del món de signes que el nen desconeix. Per edats ja més avançades, el lector serà el guia per a la memòria visual, el situa en l'espai i afavorirà la memòria auditora i el contacte afectiu.

Quina ha estat la seva evolució?

Cal esmentar l'evolució que han tingut les edicions populars de fa ja molts anys amb l'actualitat. Els contes populars no tenen forma fixa, ja que es tracta de textos vius que es transmeten de generació en generació, de boca en boca, possibilitant els canvis necessaris perquè la narració sigui sempre fresca i interessant. Tot i així, és important esmentar que els nens, els segueixen entusiasmant els contes clàssics d'Andersen, dels germans Grimm, Perrault, etc. Ja que veritablement, aquests contes, per molts anys que portin al mercat sempre estaran vigents entre el públic infantil.

Diferència entre el conte oral i el llibre infantil:

Si analitzem la diferència entre el conte de transmissió oral i el llibre infantil veurem clarament una classificació dels tipus de contes existents, és a dir, trobem contes de transmissió oral que es caracteritzen per ser transmesos d'una forma més directa entre transmissor i oient i, per la seva brevetat. I contes impresos, és a dir que són tangibles, un exemple seria els contes universals de Perrault, Grimm, Andersen, ... entre d'altres molts autors. Cada autor té les seves arrels en el tipus d'escriptura, per exemple Andersen, va tenir una infància plena de contes orelles, els quals li van marcar en la seva trajectòria professional, primer dedicant-se a explicar contes a les cases benestants i després traslladant a paper.

Com s'ha d'adaptar el conte per a ésser explicat?

1. L'exposició: L'exposició s'ha de començar amb les paraules clau ( hi havia una vegada....), ha de ser ràpida i no es necessari justificar els diferents fets.

2. El nus: El nus és la part més important. Dins d'aquest fragment, s'adoptarà un nom o un adjectiu per designar a les persones, als animals o a les coses i s'utilitzarà la repetició de les paraules. El conte ha de tenir una unitat d'acció i de temps i és important no canviar i no variar el nom dels diferents personatges.

3. El desenllaç: En el desenllaç no té importància la longitud, però si l'exactitud. Finalment, s'ha d'acabar amb les paraules clau ( i van viure feliços....).

4. La rima: Les frases i les paraules clau han de rimar i s'han de repetir al llarg del conte, amb la finalitat de que el nen les aprengui amb facilitat.

Com s'aprèn el conte per explicar-lo oralment?

1. En primer lloc, cal escollir el conte que s'explicarà, tenint en compte les preferències dels infants. Desprès s'ha de llegir amb atenció i extreure'n l'essència.

2. En segon lloc, cal recordar el conte i més tard, narrar-lo en veu alta per nosaltres mateixos. És important no aprendre'ns mai un conte paraula per paraula, perquè no és un bon sistema, ja que aquest perd rigidesa.

3. Desprès de llegir el conte detingudament quatre o cinc vegades, fins aconseguir extreure'n l'essència final,cal anotar les característiques de la rondalla. Després caldrà repetir-lo mentalment i aprendre'n les paraules claus.

4. Per últim, es recomanable escriure el conte diferents vegades.

Com s'ha d'explicar un conte?

1. Claredat amb el llenguatge. S'ha d'utilitzar un llenguatge senzill per a l'infant.

2. El to de veu ha de ser agradable, clar i ben estructurat.

3. Seguretat. S'ha d'explicar el conte amb seguretat i sense dubtes.

4. S'ha de narrar a poc a poc, amb tranquil·litat i utilitzant el temps necessari.

5. Alternatives. Els episodis poc importants es poden explicar ràpid, però els centrals i els últims, han de ser llegits a poc a poc i amb seguretat.

6. La narradora i els oients s'han de prendre la història seriosament.

7. Fonètica. En molts contes, les aventures es repeteixen. Hi han frases o expressions que s'han de duplicar en diferents entonacions segons el moment i la situació.

8. Durant la narració del conte, s'ha d'utilitzar tècniques per fer riure als oients.

9. L'actitud del que explica. El narrador ha de mostrar una actitud positiva davant de l'oient i de la situació.

10. El narrador ha de tenir confiança en ell mateix.

ALGUNS AUTORS DESTACATS...

Perrault, Grimm i Andersen, cadascú amb el seu propi estil literari, han estat considerats els tres autors per excel.lència dels clàssics infantils. Molts autors, s'han dedicat a reelaborar contes ja escrits però adaptant-los segons els seus criteris. Per exemple, Elena Fortún, divideix els seus contes per edats, així en cada etapa, relaciona les característiques evolutives del nen amb la tipologia del conte.
Anem a coneixe’ls una mica més...

Charles Perrault

Va néixer a París el 12 de gener de 1628 i va morir el 16 de maig de 1703. Fill de família acomodada, van procurar que tingués una infància lo més digne possible.
La seva vida majoritàriament dedicada a l'estudi, deixava escàs marge a la fantasia, En el seu primer llibre va ser "Els murs de Troia", (1661).
El 1671 és nomenat , canceller de l'Acadèmia Francesa i l'any següent, es casa amb Marie Guichon, el 1673 es converteix en Bibliotecari de la mateixa Acadèmia. Aquest mateix any neix la seva primera filla, tindrà tres fills més i poc després, la seva dona mor.
El 1680, Perrault ha de cedir el seu lloc privilegiat de primer funcionari al fill de Colbert.
Als 55 anys va escriure “Històries o Contes del passat”, més conegut com “Els contes de la mare Gansa”, on es troben la majoria dels seus contes més famosos, entre ells: La Caputxeta Vermella i El gat amb botes.

Els Germans Grimm

Els Germans Grimm eren Jacob Ludwig Karl Grimm, que va néixer a Hanau el 4 de gener de 1785 i va morir a Berlin el 20 de setembre del 1863 i Wihlem Ludwig Karl Grimm, que va néixer el 24 de febrer del 1786 a Hanau i va morir a Berlín el 16 de desembre del 1859.
Entre els dos van escriure diferents contes dirigits a nens com: Llegendes populars alemanyes o Contes per a nens i familiars. Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. L'any 1819 van començar una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i això té una importància transcendental en la filologia alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas d’en Patufet, La bella dorment, El camperol i el diable, el diable i La seva àvia, el Gnom, La serp blanca, Les set cabretes i el llop, Les tres filadores, el Nan saltador, etcètera....
Els contes dels germans Grimm han estat molt populars des dels seus orígens. Durant el segle XX, la seva fama ha crescut gràcies a la generalització de la lectura infantil. El cinema d'animació ha aprofitat aquest fet per portar a la gran pantalla algunes pel·lícules animades que parteixen dels contes dels germans Grimm. Així, Walth Disney va produir el 1937 la pel·lícula La Blancaneus i els set nans i el 1950, La Ventafocs, si bé aquesta pel·lícula es basa també en la versió del conte que va escriure el francès Charles Perrault. Els propis germans Grimm han esdevingut els protagonistes d'una pel·lícula de ficció de Terry Gyliam, The brothers Grimm (2005).

Hans Christian Andersen

Va néixer el dos d'abril de 1805 a Dinamarca. Va ésser un autor danès i un escriptor molt important de contes de fades per a infants.
Va néixer dins d'una família pobra. Als catorze anys va marxar a viure a Copenhage, on va treballar de director del Teatre Real per Jonas Collin, que més tard aquest senyor li va pagar els estudis. El seu gran èxit literari va ésser Un paseo desde el canal de Holmen a la punta este de la isla de Amager (1928). La seva primera novel·la, va ser El improvisador, o Vida en Itàlia (1835). Va viatjar per Europa, Àsia i Àfrica, on va escriure moltes obres de teatre, novel·les i un llibre de viatges.

En 1844 va escriure : Hace veinticinco años llegué con mi atadito de ropa a Copenhague, un muchacho desconocido y pobre; Hoy tomé chocolate con la reina.

Però són els seus 150 contes infantils el que l'han fet popular en la literatura. Per la realització d'aquests contes va utilitzar un llenguatge quotidià i una expressió sentimental de les idees que tenien els infants.

Entre els contes més famosos que va escriure cal destacar: L'aneguet lleig, El traje nou de l'emperador, La reina de les neus, Les sabates Vermelles, El soldat de plom, La Sirenita....

BIBLIOGRAFIA: PELEGRIN, A. 2004 La aventura de oir cuentos y memoria de tradición oral. Cincel. Madrid.