RESUM DEL LLIBRE: L'aventura d'escoltar contes tradicionals i literatura infantil (Ana Pelegrin)

Introducció:

Ana Pelegrín, en el seu llibre L'aventura d'escoltar contes tradicionals i literatura infantil, ens fa una aproximació més cap al món de les publicacions infantils. Els contes han estat narrats des de temps immemoriablels amb el propòsit de formar i informar al grup social. Molts narradors d'arreu del món, al peu d'una foguera o l'ombra d'un arbre han comptat històries similars: el mateix conte que seguirà comptant mentre existeixi la humanitat.

Què és el conte?

Podem definir el conte com un relat breu, oral o escrit, de fets reals o imaginaris, de caràcter senzill amb l'objectiu d'entretenir i de fer despertar unes emocions als seus lectors. El conte és una de les formes més antigues de la literatura popular de transmissió oral. Es poden diferenciar dos tipus de conte: el tradicional i el literari. El primer és de caràcter popular i anònim, amb un llenguatge col.loquial, de transmissió oral o escrita com és el cas dels contes infantils. El conte literari és de transmissió escrita i té un caràcter més elaborat i culte, propi d'un llenguatge literari i normalment sol estar escrit per un autor / a reconegut entre el món de la literatura. En ambdós casos, apareix la narració i / o el diàleg.

Explicar contes va més enllà que el simple fet de narrar, és apropar, ajudar a desxifrar, estimular, obrir, deixar la clau per a l'exploració de l’habitació tancada. En èpoques passades, el lector era distingit entre un públic majoritàriament il·letrat per la seva capacitat de desxifrar textos. Avui en dia, l'intèrpret és l'intermediari entre el llibre i els nens que escolten, en les primeres edats, l'adult fa la funció de model per afavorir l'entonació, la memòria, la imaginació sensorial del món de signes que el nen desconeix. Per edats ja més avançades, el lector serà el guia per a la memòria visual, el situa en l'espai i afavorirà la memòria auditora i el contacte afectiu.

Quina ha estat la seva evolució?

Cal esmentar l'evolució que han tingut les edicions populars de fa ja molts anys amb l'actualitat. Els contes populars no tenen forma fixa, ja que es tracta de textos vius que es transmeten de generació en generació, de boca en boca, possibilitant els canvis necessaris perquè la narració sigui sempre fresca i interessant. Tot i així, és important esmentar que els nens, els segueixen entusiasmant els contes clàssics d'Andersen, dels germans Grimm, Perrault, etc. Ja que veritablement, aquests contes, per molts anys que portin al mercat sempre estaran vigents entre el públic infantil.

Diferència entre el conte oral i el llibre infantil:

Si analitzem la diferència entre el conte de transmissió oral i el llibre infantil veurem clarament una classificació dels tipus de contes existents, és a dir, trobem contes de transmissió oral que es caracteritzen per ser transmesos d'una forma més directa entre transmissor i oient i, per la seva brevetat. I contes impresos, és a dir que són tangibles, un exemple seria els contes universals de Perrault, Grimm, Andersen, ... entre d'altres molts autors. Cada autor té les seves arrels en el tipus d'escriptura, per exemple Andersen, va tenir una infància plena de contes orelles, els quals li van marcar en la seva trajectòria professional, primer dedicant-se a explicar contes a les cases benestants i després traslladant a paper.

Com s'ha d'adaptar el conte per a ésser explicat?

1. L'exposició: L'exposició s'ha de començar amb les paraules clau ( hi havia una vegada....), ha de ser ràpida i no es necessari justificar els diferents fets.

2. El nus: El nus és la part més important. Dins d'aquest fragment, s'adoptarà un nom o un adjectiu per designar a les persones, als animals o a les coses i s'utilitzarà la repetició de les paraules. El conte ha de tenir una unitat d'acció i de temps i és important no canviar i no variar el nom dels diferents personatges.

3. El desenllaç: En el desenllaç no té importància la longitud, però si l'exactitud. Finalment, s'ha d'acabar amb les paraules clau ( i van viure feliços....).

4. La rima: Les frases i les paraules clau han de rimar i s'han de repetir al llarg del conte, amb la finalitat de que el nen les aprengui amb facilitat.

Com s'aprèn el conte per explicar-lo oralment?

1. En primer lloc, cal escollir el conte que s'explicarà, tenint en compte les preferències dels infants. Desprès s'ha de llegir amb atenció i extreure'n l'essència.

2. En segon lloc, cal recordar el conte i més tard, narrar-lo en veu alta per nosaltres mateixos. És important no aprendre'ns mai un conte paraula per paraula, perquè no és un bon sistema, ja que aquest perd rigidesa.

3. Desprès de llegir el conte detingudament quatre o cinc vegades, fins aconseguir extreure'n l'essència final,cal anotar les característiques de la rondalla. Després caldrà repetir-lo mentalment i aprendre'n les paraules claus.

4. Per últim, es recomanable escriure el conte diferents vegades.

Com s'ha d'explicar un conte?

1. Claredat amb el llenguatge. S'ha d'utilitzar un llenguatge senzill per a l'infant.

2. El to de veu ha de ser agradable, clar i ben estructurat.

3. Seguretat. S'ha d'explicar el conte amb seguretat i sense dubtes.

4. S'ha de narrar a poc a poc, amb tranquil·litat i utilitzant el temps necessari.

5. Alternatives. Els episodis poc importants es poden explicar ràpid, però els centrals i els últims, han de ser llegits a poc a poc i amb seguretat.

6. La narradora i els oients s'han de prendre la història seriosament.

7. Fonètica. En molts contes, les aventures es repeteixen. Hi han frases o expressions que s'han de duplicar en diferents entonacions segons el moment i la situació.

8. Durant la narració del conte, s'ha d'utilitzar tècniques per fer riure als oients.

9. L'actitud del que explica. El narrador ha de mostrar una actitud positiva davant de l'oient i de la situació.

10. El narrador ha de tenir confiança en ell mateix.

ALGUNS AUTORS DESTACATS...

Perrault, Grimm i Andersen, cadascú amb el seu propi estil literari, han estat considerats els tres autors per excel.lència dels clàssics infantils. Molts autors, s'han dedicat a reelaborar contes ja escrits però adaptant-los segons els seus criteris. Per exemple, Elena Fortún, divideix els seus contes per edats, així en cada etapa, relaciona les característiques evolutives del nen amb la tipologia del conte.
Anem a coneixe’ls una mica més...

Charles Perrault

Va néixer a París el 12 de gener de 1628 i va morir el 16 de maig de 1703. Fill de família acomodada, van procurar que tingués una infància lo més digne possible.
La seva vida majoritàriament dedicada a l'estudi, deixava escàs marge a la fantasia, En el seu primer llibre va ser "Els murs de Troia", (1661).
El 1671 és nomenat , canceller de l'Acadèmia Francesa i l'any següent, es casa amb Marie Guichon, el 1673 es converteix en Bibliotecari de la mateixa Acadèmia. Aquest mateix any neix la seva primera filla, tindrà tres fills més i poc després, la seva dona mor.
El 1680, Perrault ha de cedir el seu lloc privilegiat de primer funcionari al fill de Colbert.
Als 55 anys va escriure “Històries o Contes del passat”, més conegut com “Els contes de la mare Gansa”, on es troben la majoria dels seus contes més famosos, entre ells: La Caputxeta Vermella i El gat amb botes.

Els Germans Grimm

Els Germans Grimm eren Jacob Ludwig Karl Grimm, que va néixer a Hanau el 4 de gener de 1785 i va morir a Berlin el 20 de setembre del 1863 i Wihlem Ludwig Karl Grimm, que va néixer el 24 de febrer del 1786 a Hanau i va morir a Berlín el 16 de desembre del 1859.
Entre els dos van escriure diferents contes dirigits a nens com: Llegendes populars alemanyes o Contes per a nens i familiars. Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. L'any 1819 van començar una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i això té una importància transcendental en la filologia alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas d’en Patufet, La bella dorment, El camperol i el diable, el diable i La seva àvia, el Gnom, La serp blanca, Les set cabretes i el llop, Les tres filadores, el Nan saltador, etcètera....
Els contes dels germans Grimm han estat molt populars des dels seus orígens. Durant el segle XX, la seva fama ha crescut gràcies a la generalització de la lectura infantil. El cinema d'animació ha aprofitat aquest fet per portar a la gran pantalla algunes pel·lícules animades que parteixen dels contes dels germans Grimm. Així, Walth Disney va produir el 1937 la pel·lícula La Blancaneus i els set nans i el 1950, La Ventafocs, si bé aquesta pel·lícula es basa també en la versió del conte que va escriure el francès Charles Perrault. Els propis germans Grimm han esdevingut els protagonistes d'una pel·lícula de ficció de Terry Gyliam, The brothers Grimm (2005).

Hans Christian Andersen

Va néixer el dos d'abril de 1805 a Dinamarca. Va ésser un autor danès i un escriptor molt important de contes de fades per a infants.
Va néixer dins d'una família pobra. Als catorze anys va marxar a viure a Copenhage, on va treballar de director del Teatre Real per Jonas Collin, que més tard aquest senyor li va pagar els estudis. El seu gran èxit literari va ésser Un paseo desde el canal de Holmen a la punta este de la isla de Amager (1928). La seva primera novel·la, va ser El improvisador, o Vida en Itàlia (1835). Va viatjar per Europa, Àsia i Àfrica, on va escriure moltes obres de teatre, novel·les i un llibre de viatges.

En 1844 va escriure : Hace veinticinco años llegué con mi atadito de ropa a Copenhague, un muchacho desconocido y pobre; Hoy tomé chocolate con la reina.

Però són els seus 150 contes infantils el que l'han fet popular en la literatura. Per la realització d'aquests contes va utilitzar un llenguatge quotidià i una expressió sentimental de les idees que tenien els infants.

Entre els contes més famosos que va escriure cal destacar: L'aneguet lleig, El traje nou de l'emperador, La reina de les neus, Les sabates Vermelles, El soldat de plom, La Sirenita....

BIBLIOGRAFIA: PELEGRIN, A. 2004 La aventura de oir cuentos y memoria de tradición oral. Cincel. Madrid.

FOTOS DELS MEUS LECTORS

En aquest apartat del blog aniré incorporant fotos de persones llegint, en aquest cas, l'he iniciat amb algunes fotos de nens ja que com que aquest blog va sobre literatura infantil, he pensat que eren les més idònies.

"CONTAR" Gabriela Mistral

ARTICLE DE LA REVISTA DE PEDAGOGIA, Madrid, març 1929
CONTAR per Gabriela Mistral

Amb aquest article, la prestigiosa escriptora xilena, Gabriela Mistral, ens vol fer una aproximació més cap al món de la literatura. Cal dir que no ha estat un article fàcil de llegir ja que està escrit en temps remots i amb la qual cosa, aquest llenguatge ha quedat una mica obsolet. Tot i això, les idees que ens vol donar a conèixer l'autora són diverses:

- El professor ha de mimar als seus alumnes i transmetre'ls els nous coneixements, situant-los on corresponen. És a dir, primer haurà de saber el punt de partida dels infants i després relacionar la nova informació que els vol transmetre amb els coneixements que ja tenen adquirits. Aquesta informació ha de ser facilitada d'una manera senzilla, a l'abast del nen i que d'alguna manera o altra, sigui motivadora i capti l'atenció dels seus alumnes amb naturalitat, ajudant-se de diferents recursos com per exemple: imatges, jocs, ...

- Els nens, en les primeres edats, són com esponges, és a dir que són capaços d'assimilar qualsevol cosa, sempre i quan la persona que ho expliqui sàpiga arribar al nen. Per a això, haurà de crear un vincle entre el que vol narrar i els interessos dels nens, aquest vincle es donarà quan:
a) El narrador sigui capaç d'usar un vocabulari adequat a l'edat dels nens (hi ha la opció d'introduir alguna paraula nova i esbrinar el seu significat a partir del context).
b) Module la veu en funció del que està explicant, no pot donar-se la monotonia.
c) Ha de mostrar certa seguretat i creure's el que està comptant.
d) Adequar al temps.
i) Mostrar una actitud positiva davant de l'oient.
f) Tenir confiança en si mateix
Amb totes aquestes actituds, el narrador aconseguirà el seu objectiu, centrar l'atenció dels nens.

- No s'aprèn a explicar contes per saber més o menys en una matèria específica, sinó que sobretot han de mostrar certes aptituds com la tendresa, la imaginació, la humanitat, les ganes de lliurar-se al públic d'una manera receptiva, ... Amb aquest conjunt d'afinitats, els mestres d'infantil aconseguirem atraure als nostres alumnes i els garantirem una bona educació.

- Tota narració ha de tenir una mica de màgia i fantasia per arribar al nen.

- No podem abordar massa informació irrellevant a les narracions ja que sinó perdrem l'interès dels nostres oients.

- Com a conclusió i moralitat d'aquest article, podem deduir que un bon professor no és aquell que sigui molt savi i que es cregui que ho sap tot, sinó aquell que expressa els seus propis coneixements d'una manera natural i, que sobretot sàpiga arribar als nens d'una manera humana i propera, sense voler anar més enllà.

Federico Garcia Lorca (Paris)

PRÀCTIQUES DE L'ELVIRA A UNA ESCOLA DE PARIS

L’Elvira, una noia de 3r de magisteri d’Educació Infantil (UDL) va estar realitzant les seves pràctiques de la carrera a una escola espanyola de Paris, concretament l’escola en qüestió és: Federico Garcia Lorca (Paris). En ell s'imparteixen els ensenyaments corresponents al segon Cicle d'Educació Infantil, l’etapa que comprèn tres nivells (tres, quatre i cinc anys), així com les corresponents a l'Educació Primària, etapa educativa que s'articula en tres cicles de dos anys de durada cada un; abastant des dels 6 fins als 12 anys.

Cal dir que es troba en un dels barris amb un dels nivell socioeconòmic més elevats de Paris. L’adreça del centre és:

53, rue de la Pompe
75116 Paris
Teléfono: +33 (0)1 45 04 38 20
Fax: +33 (0)1 45 04 46 44
email: garcialorca.fr@educacion.es
http://www.educacion.es/exterior/centros/garcialorca/es/home/index.shtml

Els alumnes del centre són nens procedents de famílies hispano-franceses i per tan, són nens bilingües, parlen francès i altres llengües com rus, finès, español,... L’educació que s’imparteix al centre està vesada amb la teoria del constructivista, és a dir, el nen és el protagonista i els aprenentatges estaran lligats als coneixements previs.
Pel que fa al mètode d’ensenyança de la lectoescriptura cal dir que es basa un mètode individualista, és a dir l'aprenentatge és personalitzat i aprenen a partir de dictats fonètics. Comencen aprenent la lletra de pal (p-4, la classe de l'Elvira)i progressivament s’anirà incorporant la lletra lligada. La lectura es porta a terme de forma conjunta i es basa en un aprenentatge lúdic.
El mètode de treball que es porta a terme a l’aula és l’alternança de fitxes adequades al moment (és a dir, que tinguin coherència amb el que es va fent a l’aula), projectes, racons,...
A l'aula de p-4, disposaven d'un llibre que en deien el llibre viatger anomenat "¿de dónde venimos?" i els nens se l'emportaven a casa i hi anotaven coses amb l'ajuda dels pares.

Ben segur que per l’Elvira aquesta experiència haurà estat del tot gratificant.

Institut Cañada Blanch (Londres)

EXPERIÈNCIA DE LA CAROL A L’INSTITUT ESPANYOL CAÑADA BLANCH


La Carol, estudiant de magisteri infantil de la UDL, ens ha vingut a explicar les seves pràctiques com a docent realitzades durant els mesos de setembre a desembre del 2009 a l’Institut Espanyol Cañada Blanch de Londres.
Aquest centre es troba ubicat a:

Instituto Español Vicente Cañada Blanch
317 Portobello Road
London W10 5SZ
Tel: 020 8969 2664
Fax: 020 8968 9432
Correo electrónico: canada.blanch.uk@educacion.es

En aquest Institut s’imparteixen diferents cursos compresos des de p-5 (primer curs de l’ensenyament obligatori a Anglaterra) fins a batxillerat. En el centre s’estudien 6 llengües: el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars de l’escola i a més a més, galleg (ja que moltes famílies immigrants provenen de Galicia), francès, xinès i català. A l’escola hi ha un total d’uns 500 nens que d’entre ells la majoria són nascuts al Regne Unit però provenen de famílies mixtes (gallegs i anglesos).
Al centre, s’intenten compaginar evolutivamente les classes en anglès com en espanyol amb l’objectiu d’aconseguir una escolaritat bilingüe pels seus alumnes. A p-5 es comença amb unes 5 hores setmanals d’anglès mentre que a cursos posteriors aquesta cifra d’hores es va incrementant progressivament fins arribar a batxillerat que el porcentatge d’hores lectives d’anglès i castellà queda equilibrat.
Sens dubte, per la Carol va ser una experiència que difícilment oblidarà…

Per a més informació: http://www.educacion.es/exterior/centros/canadablanch/es/home/index.shtml#

REFLEXIONS DEL LLIBRE: TOT PENSANT

Des de les primeres edats, un dels nostres objectius en l’activitat docent s’ha de vesar en ajudar al nen a desenvolupar diverses habilitats que el conduiran cap a nous coneixements. Una de les tipologies d’habilitats que ha de potenciar el docent cap als seus alumnes són les habilitats de pensament, aquestes consisteixen en: habilitats de recerca, habilitats de conceptualització, habilitats de raonament i habilitats de traducció. Aquestes habilitats tindran un lligam molt directa amb les habilitats del llenguatge, és a dir: llegir, escriure, parlar i escoltar. Per desenvolupar les diferents habilitats caldrà fomentar experiències variades a partir de diferents activitats com ara: el joc, els contes, l’art, etcètera
Un dels aspectes més importants que el docent ha de treballar a l’aula són els diferents llenguatges, en especial cal que ajudi a l'alumne ha d'adquirir i perfeccionar el llenguatge verbal, per tal de potenciar i afavorir les diferents capacitats i això el conduirà a relacionar-se i comunicar-se amb els altres, a l’hora li permetrà poc a poc anar-se introduint d’una manera més autònoma al món que l’envolta i anirà descobrint la seva pròpia identitat i la dels altres.
Com podríem dur a terme aquestes activitats dins de la nostra aula?

En primer lloc dividiríem la classe en diferents racons:

Jocs: tindríem un espai a l’aula destinat al racó del joc simbòlic, on hi ubicaríem una cuineta, un supermercat, una perruqueria, una farmàcia, etcètera.
Una zona didàctica, amb trencaclosques, peces de construcció, materials reciclats per a dur a terme certes edificacions ...

Contes: destinaríem una zona de l’aula pels contes. Seria un espai tranquil i relaxat que aconseguiríem a partir d’un mobiliari pràctic, còmode i a l’abast dels nens. Els nens lliurement podrien consultar els contes i d’altres vegades, la mestra també els n’hi podria explicar.

Art: el racó per dibuixar i pintar amb diferents materials com per exemple: pintures, ceres, colors i retoladors.
El racó de l'artista, on el nen lliurement podria fer construccions a partir de diferents materials reciclats que haurien portat prèviament de casa.

I per acabar aquest comentari voldria citar una frase que trobem entre les pàgines d'aquest llibre i que m'ha cridat especialment l'atenció que diu: "L'hàbit és una manera de ser adquirida, que dóna poder al voler" (P.Ricoeur. Tot Pensant. p. 30)

BIBLIOGRAFIA: PUIG I. 2000 Tot pensant. Recursos per a l´educacio infantil. Eumo. Universitat de Girona. Grup IREF.

BIBLIOTECA D'AULA: INTRODUCCIÓ AL MÓN DELS CONTES

Les biblioteques d’aula estan constituïdes per un conjunt de llibres, revistes i altres documents impresos apropiats a les edats dels alumnes i posats a la seva disposició. Són dinàmiques i en permanent circulació i renovació. S’utilitzen per fer lectures individuals i/o col•lectives, fer consultes i préstecs.

Si l’escola disposa de biblioteca central, les dues biblioteques coexisteixen permanentment i es complementen entre elles, facilitant als alumnes el material que necessitin.

Video sobre un exemple de biblioteca d'aula:

">

Emocions i sentiments

TÍTOL: Emocions i sentiments

AUTORA: Damaris Gelabert

IL·LUSTRADORA: Eulàlia Canal

EDITORIAL: Bellaterra musica edicions

EDAT: A partir de 3 anys

COMENTARI CRÍTIC:

Aquesta obra és un recull de sis contes amb les seves respectives cançons. Cada conte està basat en una temàtica relacionada amb les emocions i els sentiments que els nens experimenten al llarg del seu desenvolupament, com són la vergonya, la por, la mort, rivalitzar o compartir, la frustració i la gelosia. Penso que pot ser un llibre molt adequat per formar part de la biblioteca de la nostra aula.

UNIVERSO DE PALABRAS

TÍTOL: Universo de palabras

AUTOR: Eduardo Carreras

IL·LUSTRADOR: Cecilia Verela

EDITORIAL: El naranjo

EDAT: A partir de 7 anys

COMENTARI CRÍTIC:

Aquest llibre l'he trobat interessant ja que mostra unes poesies de l'escriptor argentí Eduardo Carreras molt apropiades. Les distribueix per diferents temàtiques, entre elles podem trobar poesies de l'univers, la lluna, la nit,...de somnis (en major quantitat), d'animals com les papallones ("Con mis alas de papel"), etc. Les il·lustracions van complementant el contingut dels diferents poemes, donant-li una estètica i una personalitat més acurada a cada un d'ells.

Un exemple de les poesies que trobem en aquest recull...

Puerto Mascotas(Eduardo Carreras)

En el país de los sueños
con fronteras de bostezos
habitan monos, sabuesos,
y hasta piojitos pequeños.
Hay un puerto dibujado,
al que arriban cada noche,
desde Alaska a Bariloche,
mascotas a puro nado.
Este es el Puerto Mascotas,
puerta de entrada a los sueños,
donde no hay jaulas ni dueños,
sino el vuelo de gaviotas.
Luciendo colores varios
puercoespín su pelo alacia;
lo retocaron con gracia
pinceles imaginarios.

POESIA INFANTIL:


AUTORA: Gabriela Mistral

IL·LUSTRACIONS: Marta Carrasco

EDITORIAL: Andres Bello

EDAT: A partir de 5 anys

Una de les poesies que inclou el llibre...

LA MAESTRA RURAL (Gabriela Mistral)

A Federico de Onís

La Maestra era pura. «Los suaves hortelanos»,
decía, «de este predio, que es predio de Jesús,
han de conservar puros los ojos y las manos,
guardar claros sus óleos, para dar clara luz».

La Maestra era pobre. Su reino no es humano.
(Así en el doloroso sembrador de Israel)
Vestía sayas pardas, no enjoyaba su mano,
¡y era todo su espíritu un inmenso joyel! (...)

¡Dulce ser! En su río de mieles, caudaloso,
¡largamente abrevada sus tigres el dolor!
los hierros que le abrieron el pecho generoso,
¡más anchas le dejaron las cuencas del amor! (...)

Campesina, ¿recuerdas que alguna vez prendiste
su nombre a un comentario brutal o baladí?
Cien veces la miraste, ninguna vez la viste,
¡y en el solar de tu hijo, de ella hay más que de ti (...).

LOS OFICIOS DE LA A A LA Z

TÍTOL: LOS OFICIOS DE LA A A LA Z

ESCRIPTOR: Gilles Eduar

IL·LUSTRADOR: Leo Lionni

EDITORIAL: Ed. Joventud

EDAT: A partir de 5 anys

RESUM DEL CONTE:

És l'últim dia d'escola. La girafa Adela, la zebra Zorba i els seus fills Bizantina i Zazú estan impacients per anar-se'n de vacances a la platja, on s'estan fent una casa. De la platja al supermercat, de l'hotel a l'estació de tren, quantes diversions! I a cada pàgina molts oficis per descobrir! Cal associar cada paraula amb la il·lustració que li correspon. Aquest conte és útil per aprendre noves paraules.

COMENTARI CRÍTIC:

Aquest llibre m'ha agradat i l'he trobat interessant ja que pot ser útil a l’hora d’adquirir nou vocabulari treballant els diferents oficis. Penso que podria ser un bon material per tenir a l’aula.

EL PETIT BLAU I EL PETIT GROC

TÍTOL: EL PETIT BLAU I EL PETIT GROC

ESCRIPTOR: Leo Lionni

IL·LUSTRADOR: Leo Lionni

EDITORIAL: Kalandraka

EDAT: A partir de 3 anys

RESUM DEL CONTE:

És un àlbum il·lustrat que narra la vida de dues taques: el petit blau i el petit groc. Un dia, el petit blau es queda sol a casa i desobeint les ordres de la seva mare va a buscar al seu amic groc. Després de fer-se una abraçada els dos amics, es converteixen en una taca verda. Els pares dels dos colors els rebutgen perquè pensen que no són els seus fills. Els dos amics ploren i s'abracen i és en aquest moment quan es tornen a convertir en una taca blava i l'altra groga. Aquests tornen a casa i quan els pares els hi donen una abraçada els petits es tornen a convertir en verds. I és així com els pares del petit blau i el petit groc descobreixen que ha passat.

COMENTARI CRÍTIC:

He triat aquest conte, perquè crec que és molt didàctic, ja que permet als nens/es conèixer els colors, les mides i les direccions, gràcies a la seva creativitat i originalitat. Aquest conte també ens permet treballar certs sentiments i actituds com la soledat, la comprensió i la convivència.

Aquell nen i aquell vell

TÍTOL: AQUELL NEN I AQUELL VELL

EDITORIAL: Kalandraka

ESCRIPTOR: Avelino Hernández

IL·LUSTRADOR: Federico Delicado

EDAT: A partir de 5 anys

RESUM DEL CONTE:

Els pares d'un nen, van enviar aquest a passar uns dies a la casa de camp de la seva àvia. En aquell poble hi vivia un vell que era jubilat, i com s'avorria molt durant el dia va decidir que aniria a pescar cada dia al riu que hi havia al costat de la casa de l'àvia del nen. Cada matí, quan el nen veia la cadernera passar, s'apropava a la finestra per mirar i es quedava observant aquell vell que mai no pescava res. Un dia aquest nen va decidir ajudar al vell, i va agafar les restes del sopar i les va llençar al riu. L'endemà quan el vell va anar al riu, va pescar un peix, que després se'l va vendre al mercat, i amb els diners que en va treure li va comprar un regal al nen. I des d'aquell dia el nen i el vell van anar a pescar junts i es van fer molt amics.

COMENTARI CRÍTIC:

Aquell nen i aquell vell, és un conte que porta implícit una pedagogia molt encertada, ja que és una manera de transmetre als més petits el respecte que han de tenir aquests davant els adults i remetre als infants que la gent gran ens poden aportar molts coneixements i experiències sobre la vida. Les il·lustracions d'aquest conte estan creades amb diferents materials reciclats, i crec que mitjançant aquesta obra se'ls pot instaura als nens/es la importància que té reciclar i a partir d'això, crear activitats creatives dins de l'aula utilitzant diversos materials reciclats ( cartrons, plàstics, fustes, etcètera). Un dels elements que m'han agradat més d'aquesta obra han estat les il·lustracions, ja que són molt originals i divertides, i per això he triat aquest conte per la meva biblioteca d'aula.

UN POLSIM DE PEBRE PER A LA SOPA DE CARBASSA

TÍTOL: UN POLSIM DE PEBRE PER A LA SOPA DE CARBASSA.

EDITORIAL: Juventud S.A.

AUTORA: HELEN COOPER, 2004

EDAT: A partir de 4 anys

RESUM DEL CONTE:

Un bon dia, un esquirol, un gat i un ànec, mentre cuinaven sopa de carbassa, se’n van adonar que s’havien quedat sense sal i se’n van anar a la ciutat a comprar-ne. L’ànec, que no havia estat mai a la ciutat, es va espantar i va demanar que anessin a comprar la sal per tornar de seguida cap a casa. De camí a la botiga, van passar per diferents botigues, una en especial li va cridar l’atenció a l’ànec, i li va despertar una brillant idea...Com quedaria la sopa de carbassa amb un polsim de pebre? Deliciosa!! Però, l’Esquirol i el gat no volien perdre temps i es van dirigir cap a la botiga de la sal, prescindint dels pensaments de l’ànec. En sortir de la botiga, l’esquirol i el gat, se’n van adonar que l’ànec s’havia perdut. L’ànec, es va despistar i va perdre de vista als seus amics i la botiga de pebre. Estava tan trist que ningú el podia consolar, tots li oferien coses però, ni tan sols amb un paquet de pebre aconseguien consolar-lo. Tots els animals es van posar a buscar al gat i a l’esquirol per tal d’ajudar al pobre ànec. Finalment, es van retrobar i van tornar cap a casa per acabar la sopa amb tots els seus ingredients, però potser l’ànec hi hauria posat massa pebre?

COMENTARI CRÍTIC:

El missatge que porta implícit aquest conte és ben clar, si cadascú posa el seu granet d’arena, les coses poden sortir molt millor. A més és un llibre que pot ajudar a adults i nens a reflexionar sobre el fet de compartir, sobre l’amistat i com solucionar petits problemes i conflictes que puguin ocórrer.

INFORMACIÓ SOBRE L’AUTORA:
Helen Cooper va néixer a Londres el 1963. Després graduar-se com mestra de música, es va interessar per la il·lustració dels llibres infantils i va començar a recórrer llibreries per veure i aprendre d’ells. Va publicar el seu primer àlbum el 1987 i des de llavors no ha parat d’escriure i il·lustrar els seus contes, la majoria d’ells traduïts a més de quinze idiomes.Viu a Londres amb el seu marit Ted Dewan i la seva filla Pandora.

ENDEVINA COM T'ESTIMO

TÍTOL: ENDEVINA COM T’ESTIMO

EDITORIAL: Kókinos, 2002.

AUTORA: Sam McBratney

IL·LUSTRACIONS: Anita Jera

TRADUCCIÓ I ADAPTACIÓ: Mercè Escardó i Bas.

EDAT: A partir de 3 anys

RESUM DEL CONTE:

Endevina com t’estimo narra la història de dues llebres, una de gran i l’altra més petita, que demostren com s’estimen. A partir de la comparació i de l’anar i tornar, les dues llebres van demostrant el que poden arribar a sentir l’una per l’altra. Però, entre les dues, descobriran que els sentiments sovint no són fàcils de mesurar.

COMENTARI CRÍTIC:

Personalment, aquest conte m’ha agradat perquè considero que porta implícits uns valors que caldria incloure a l’educació dels infants des de les primeres edats. Aquests valors bàsicament són dos: el respecte i la sinceritat cap als altres. Talment, demostra uns sentiments que poden ésser una mica complicats a l’hora d’explicar però ben simples de demostrar. Penso que és un conte que diu molt poc però que expressa molt.

LES 7 CABRETES

TÍTOL: LES SET CABRETES

AUTOR: Conte de J. i W. Grimm adaptació Anna Grau

IL·LUSTRACIONS: Marta Montañá

EDITORIAL: COMBEL

EDAT: A partir de 3 anys



RESUM DEL CONTE:

La mare cabra ha de sortir a buscar menjar per a les seves set cabretes i els demana que no obrin la porta a ningú. Un cop fora, el llop truca a la porta, però les cabretes el reconeixen i no el deixen entrar. Fins que el llop espavilat s'enfarina la pota i enganya les cabretes, que es pensen que és la seva mare. El llop aconsegueix entrar dins a casa i es menja quasi totes les cabretes menys la més petita que s’amaga dins el rellotge fins que arriba la mare i li explica el què ha passat. Surten a cercar el llop i se’l troben dormint sota un arbre. La mare, amb unes tisores li obre la panxa i canvia les cabretes per pedres. Quan el llop es desperta, intenta beure aigua al riu, però el pes de les pedres el fan caure a dins i s’ofega.

COMENTARI CRÍTIC:

Tot i ser un dels grans clàssics de la literatura infantil, aquest conte penso que porta implícit un missatge molt clar, cal fer cas dels consells dels adults sinó volem caure en falsos paranys. A més és un conte que combina el text amb unes il·lustracions molt encertades per l'edat dels nens. És un conte que garanteix una bona acceptació per part dels infants i que ha perdurat vigent al llarg de molts anys.

LA CAPUTXETA VERMELLA

TÍTOL: LA CAPUTXETA VERMELLA

EDITORIAL: La Galera S.A.

EDAT: A partir de 3 anys

AUTOR: Conte de J. i W. Grimm

ADAPTACIÓ: Francesc Boada

IL·LUSTRACIONS: Pau Estrada

RESUM DEL CONTE:

RESUM DEL CONTE:

Aquest conte narra la història d’una nena que rep l'encàrrec de la seva mare de portar una cistella a la seva àvia que està malalta. L’àvia viu al bosc i adverteix a la nena que no parli amb desconeguts. Però, pel camí es troba un llop i s'atura a parlar amb ell, donant-li detalls del que farà.El llop aprofita per enganyar a la Caputxeta i així arribar abans a casa de l'àvia, a qui es menja, i després ocupa el seu lloc per enganyar a la Caputxeta i menjar-se també. Afortunadament, un llenyataire que caminava per allà descobreix el llop dormint després del seu tiberi, i rescata a la nena i a la seva àvia de la panxa del llop, substituint-les per pedres que fan que el llop s'ofegui en anar a beure aigua al riu.

COMENTARI CRÍTIC:

Un clàssic com la Caputxeta Vermella no hi podia faltar en aquest recull de contes ja que és un llibre que ha perdurat al llarg dels temps. És un dels contes que la majoria dels infants coneixen i els agrada. Tenint en compte la varietat de versions que s'han diversificat d'aquest conte, el missatge que transmet és ben clar: En la versió de Perrault, trobem la idea que cal anar en compte alhora de parlar amb desconeguts, a vegades les primeres impressions enganyen i algú pot semblar ser qui no és. En canvi els Germans Grimm van optar per fer-nos entendre que hem de creure als pares i seguir els seus consells per tal d’evitar trobar-nos en situacions difícils.

POEMA DEL LLOP (PER APROFUNDIR UNA MICA MÉS...)

POESIA: EL LLOP

Per la verda prada
va el llop magestuós,
amb les dents esmolades
i l’abric pelut d’un ós.
Busca la seva presa,
una cabreta al mig del ramat
i el pastor resa que resa
per no veure’s atrapat.

EL SOLDADET DE PLOM

TÍTOL: EL SOLDADET DE PLOM

EDITORIAL: La Galera S.A.

EDAT: A partir de 4 anys

AUTOR: Hans Christian Andersen

Explicat per Josep Lluch

RESUM DEL CONTE:

Una vegada hi havia vint-i-cinc soldadets de plom que van anar a parar en mans d’un nen el dia del seu aniversari. Tots eren iguals menys un que li faltava una cama. Entre totes les joguines que tenia el nen, hi havia una ballarina preciosa de qui el soldadet se’n va ben enamorar. Un dia al matí, un fort cop de vent, va obrir la finestra de l’habitació del nen, i el soldadet que hi estava repenjat, va caure al carrer. Va començar a ploure i uns nens el van agafar, el van posar dins un vaixell de paper i el van deixar anar rierol avall, el soldadet va caure pel forat d’una claveguera, va ser perseguit per una ratota i finalment, es va escapar de la ratota entrant en un canal més ample, que el va conduir fins al mar. Un peix molt gros se’l va menjar, el peix va ser pescat i poc després el van portar a la peixateria on el van comprar i una cuinera el va trobar. I...quina sorpresa!! Havia anat a parar a la mateixa casa on havia estat abans. El nen en recuperar el seu soldadet va estar molt content però, qui de debò es va posar contenta va ser la ballarina. Sense saber per què, el germanet petit, va agafar la ballarina i el soldadet i els va tirar al foc, i entre les cendres, van trobar un petit cor de plom i al costat, uns lluentons de la rosa de la ballarina. FI!

COMENTARI CRÍTIC:

Penso que aquest conte, és un clàssic que posa a flor de pell diferents sentiments. A mida que es va explicant podem trobar reaccions diverses com la por, la incertesa, la ràbia, la valentia, l’alegria i l’amor. Segurament, seria un bon exemple de conte per tenir a l’aula i poder fullejar-lo durant el curs.

L'aneguet lleig

ESCOLA, CIUTAT I GENERALITAT

ESCOLA

PUNTEDU:

Programa iniciat al 2004-2005, amb un objectiu clar: la utilització de la biblioteca, com una eina bàsica i habitual, en el proces d’aprenentaje i coneixement.
És alhora un Servei obert per tota la c omunitat educativa.
La biblioteca escolar “puntedu” és un element clau que promou i contribueix a la utilització dels diversos recursos educatius i facilitar l'adquisició dels coneixements i de les tècniques per tal d’aconseguir de manera gradual una autonomia en l’aprenentatge, en l’accés i obtenció d’informació i en el gaudir de la lectura.


PROJECTE INTEGRAT DE LLENGÜES :

Aquest projecte considera les llengües com uns instruments molt importants en la vida individual i social dels éssers humans, perquè fan de mitjancers entre les mateixes persones.
Considera que parlar més d'una llengua és una riquesa individual i social, perquè permet organitzar el món i compartir l'organització amb altres per crear nous espais de comprensió.
Aquest, doncs, utilitza la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges.

CIUTAT:

MUNICIPI LECTOR:

El municipi lector és un programa nou i diferent, de motivació, que pretén involucrar a tot el conjunt de la societat, en els següents objectius:

- Promoure el gust per la lectura entre els infants de la població des de l’escola bressol fins a sisé de primària.
- Aconseguir un major nivell de lectura en els infants de la vila.
- Implicar a totes aquelles entitats del municipi ( Escola de primària, escola bressol, biblioteca,llibreria, ajuntament…) , Aixa com tambè a tots els seus ciutadans.
- Assolir un comprimís ferm per part de tota la comunitat envers la lectura i el desenvolupament de la mateixa.
- Formar ciutadans compromisos i responsables per a millorar l’interès per l’entorn i la cultura partint de l’activitat lectora com a forma d’ampliar la visió del món.

PLA EDUCATIU D’ENTORN:

Aquests plans ens serveixen per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives, d’aquells membres més joves de la comunitat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en les diferents àrees de la vida d’infants i joves
El pla educatiu d’entorn va dirigit a tot l’alumnat, i tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat per aquells sectors socials més desafavorits.
Aquesta proposta defensa, que l’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i hauria de ser integral, continua, arrelada, cohesionada, inclusiva i en xarxa.

GENERALITAT:

CURRICULUM EDUCACIÓ INFANTIL:

Currículum, plural currículums, (del llatí currículum carrera), si bé en els seus orígens el terme currículum s’entenia en sentit restringit, ja venia associat al que havia d'ensenyar-se en les escoles, fent referència exclusiva als continguts de les disciplines, al pla d’estudis d’una determinada matèria. En l’actualitat, s’entén per currículum el conjunt d’objectius d’educació escolar, continguts, activitats, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels nivells o etapes del sistema educatiu. De manera general, el currículum respon a les preguntes què ensenyar?, com ensenyar?, quan ensenyar? i què, com i quan avaluar?.

- Què ensenyar? Competències generals de l’etapa.

- Com ensenyar? Estratègies metodològiques.

- Quan ensenyar? Seqüència d’objectius i continguts d’àrea que es treballen en cada cicle o curs.

- Què, com i quan avaluar? Estratègies i procediments d’avaluació.

El currículum en el sentit educatiu és el disseny que permet planificar les activitats acadèmiques. Les tres àrees curriculars són:

ÀREA 1: DESCOBERTA D'UN MATEIX I DELS ALTRES: Aquesta àrea fa referència al coneixement de la pròpia persona i a la noció d'identitat que constitueix en interacció amb l'entorn.

ÀREA 2: DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL: En aquesta àrea el nen/a descobreix l'entorn que l'envolta des de tots els seus àmbits on transcorre la seva vida: el familiar, l'escolar, el seu barri, la seva ciutat-poble.

ÀREA 3 : INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES: En aquesta àrea s'inclouen els llenguatges:

LLENGUATGE VERBAL

L'aprenentatge del llenguatge verbal a l'escola és la consideració de la seva funció bàsica. La llengua és un vehicle de comunicació, i com a tal compleix dues funcions: en primer lloc, és el vehicle de transmissió de la cultura. En segon lloc, el coneixement de la llengua facilita la socialització de l'infant, perquè li permet comunicar-se, comprendre el seu entorn i integrar-se en la cultura a la qual pertany.

LLENGUATGE MUSICAL

L'aprenentatge del llenguatge musical esdevé un bon vehicle per aprendre, un instrument que pot despertar la curiositat a l'infant i que pot donar-li informació sobre manifestacions culturals pròximes i diverses.


LLENGUATGE PLÀSTIC

El llenguatge plàstic és un dels mitjans de comunicació de què disposa l'infant per expressar tot allò que va coneixent del seu entorn i del seu món intern.


LLENGUATGE MATEMÀTIC

La matemàtica és una eina que ajuda el nen i la nena en aquest procés de coneixement de l'entorn, i centra l'atenció en els tipus de relació que s'estableixen entre els objectes, en els aspectes quantitatius, de la realitat, en les característiques dels objectes situats a l'espai...

Per a més informació consultar:

Curriculum Ed. Inf.